EL MEU CLUB



CLUB CICLISTA ESQUENAPELATS L'ESCALA – LAS DUNAS c.c.esquenapelatsescala @gmail.com

Seguidores

dimecres, 2 d’octubre de 2013

UN ESQUENAPELAT AMB MONOCICLE!!!! ANIMS I GASSS COMPANY.....



Més difícil, encara?

Sergi Franch inicia avui la travessa del Pirineu amb monocicle

“El que fa dura la Transpirinenca és el quilometratge i el cansament acumulat. Si el cos aguanta i el temps hi acompanya, em veig capaç de fer-ho”, diu, engrescat


Sergi Franch en un dels seus entrenaments Foto: EL 9.
1
Sergi Franch (l'Escala, 34 anys) ha iniciat aquest matí la Travessia del Pirineu en bicicleta –tenia previst sortir a les 6 perquè en el primer tram no hi ha arbres–, seguint la ruta que va dissenyar Jordi Laparra fa més de 20 anys. I ho fa amb monocicle. “Jo vinc de la bicicleta, BTT, també corro... i això ho volia fer. Però un dia va aparèixer un monocicle davant meu i, com que jo sóc una mica cabra, en un moment m'ho vaig treure i vaig començar a rodar”, explica.
“Un petit món”
Fa tres anys que Franch s'hi va iniciar, amb una 29. “Vaig començar a esbrinar si hi havia alguna cosa darrere d'això i hi ha tot un petit món. És molt minoritari i hi ha molt poca gent que ho fa, però em vaig fer portar un monocicle de fora, de roda 26 i molt preparat per fer rutes llargues”, explica. L'empordanès de seguida es va centrar en la bici d'una sola roda: “Estic molt engrescat i m'hi vaig enganxa tant que faig bajanades amb ell: tot el que feia en BTT gairebé ho puc fer amb el monocicle. I després un dia de cop i volta vaig pensar que podria fer la Transpirinenca en monocicle.” Un repte exigent de 15 etapes i uns 1.000 quilòmetres que demana també una logística al darrere: “Mai he estat tants dies i tantes hores a sobre el monocicle. Per feina i perquè faig de pare realment no he pogut fer tirades llargues. La logística és molt potent: he de portar un equip molt minimalista, però que no em falti de res. Com a mínim, amb autonomia per quatre dies. I després la meva companya em farà una mica de suport”. La clau, el seu cos i la seva adaptació a l'entorn: “Són 15 etapes marcades, que si el cos aguanta i el temps hi acompanya, em veig capaç de fer-ho.” Franch sap que el seu repte té dificultats afegides al recorregut dissenyat per fer en BTT: “El que fa dura la Transpirinenca és el quilometratge i el cansament acumulat. I en el monocicle, com que ha d'estar sempre sotmès a un equilibri... El cansament i l'equilibri no són bons amics: i aquest és per mi el desafiament, que espero que el cos s'hi adapti a les hores que hi passaré a sobre.” Franch té previst estar un màxim de 7 hores per completar les etapes i no es vol posar massa pressió: “Per mi fer tants quilòmetres és una cosa molt nova i per això no m'he volgut posar pressió. És un repte personal.” I en l'aspecte tècnic, destaca: “La llàstima és que a les baixades no descanses. Tot corredor sap que les baixades cansen i que no t'hi pots relaxar.”
“És inversemblant”
El creador de la ruta que seguirà Sergi Franch, Jordi Laparra, se'n fa creus: “Si aconsegueix fer-ho és una proesa. És inversemblant, i tal com diu ell, des del punt de vista cardiovascular, s'assembla més al córrer que al pedalar”. Laparra va participar en la primera edició de la Transpyr (2010) i des de llavors ha col·laborat amb la prova que es va inspirar en la seva ruta. El 1992 va publicar La Travessia del Pirineu en BTT, editada en català per Pleniluni i en castellà per Prames. I sobre el repte de Franch, destaca: “Va sobre una roda i amb pinyó fix. Ho penso i és brutal: com si anés corrent. És una proesa a l'estil de Kilian Jornet. Després ja veurem si fa una, dues o les 14 etapes. Perquè ja veus com va de proteccions...”. I afegeix: “És una activitat molt tècnica i fins que no vaig veure la foto no m'ho vaig imaginar. Té molt ben preparada l'alimentació i la càrrega perquè va amb autosuficiència i això ho fa encara més difícil.”

LA BIBLIOTECA...cronicas y fotos antiguas

El botón que no hace nada El botón que no hace nada

visca CATALUNYA!!!

visca CATALUNYA!!!