EL MEU CLUB



CLUB CICLISTA ESQUENAPELATS L'ESCALA – LAS DUNAS c.c.esquenapelatsescala @gmail.com

Seguidores

dilluns, 29 d’abril de 2013

MONEGROS 2013.... AL SAC I BEN LLIGAT!!

Aquest dissabte va tenir lloc la  marató Orbea Monegros a Sariñena (Aragó), va ser la meva 3era marató, totes tres finalitzades, dures i úniques., cada any té la seva pega....el primer molta pols, sort de les màsqueres, el segon any la vam acabar amb pluja i el tercer..... ara us ho explico....

Vam sortir a les 05.30 de l'Escala direcció Lleida- Fraga- Sariñena. Vam anar-hi 3 Esquenapelats (jo, en  Xavi i l'Oriol) i en Jordi Figueras del club l'Escala-Empúries. Vam arrancar a tot gas amb la Vito d'en Jordi i camí i manta que n'hi ha per rato.  Després d'unes quantes hores de viatge...fem una parada a esmorzar per matar el cuc. Gairebé tot el viatge  va ploure....només pensàvem ... com estarà el terreny? molt de  fang? basses profundes? allà també plou? tot eren hipòtesis i només podíem esperar a arribar per resoldre l'enigma.
Durant el viatge ens sentim acompanyats .....en Figueres va peu abaix i  avancem molts cotxes de bikers!!! A mesura que ens apropàvem el cel començava a aclarir-se i la pluja a disminuir fins al punt que va parar de ploure.... vam respirar tranquils......pq fer una marató ploguen ja són ganes....... i de cop...Eureka..... ja em arribat!!!! .... la nostra sorpresa va ser....el cierzo.... un vent de nord oest.....no tan ràpid com la tramuntana però gèlid i fred,  molt fred que fa posar els mugrons durs i de punta a punt de treure algun ull.
El fang, les basses ....tantes preocupacions i tot aixó era el de menys. L'organització ens va avisar que gran part del recorregut seria amb el vent de cara...pero acostumats a la tramuntana vam pensar que no seria per tant pero.......ja veureu, ja!!

Aparquem, anem a recollir dorsals i visitem la fira que hi ha dins el recinte. Ens fem una foto per parelles al mosaic d'Orbea que van preparar per lluitar contra els atropellaments de ciclistes. Comencem a trobar coneguts com en Juanpe de l'Escala,  en Teo, en Bautista amb els seus colegues d'Anglès, 2 components d'Impuls.  Anem a menjar una mica  mentre ens escalfem dins del cotxe i aprofitem per fer una migdiada de 10 minuts. Preparem les màquines pensant que anem sobrats de temps....la nostra sortida era a les 13.30 i quan anem cap allà, jo i en Xavi, ens trobem una cua interminable i vam haver de col·locar-nos  gairebé al cul de tot. L'Oriol tenia dret a caixó ja que l'any anterior va fer bona posició a l'igual que els que tenien  Orbeas. En Jordi feia la marxa curta  i sortia més tard, a les 3 de la tarda. Aixó de curta és un dir  ja que són 77 km purs i durs.

L'Oriol surt disparat i jo  i en Xavi anem remuntant posicions per fer-nos un lloc i no anar tan apretats ja que la marxa llarga de 115km hi participaven casi 4000 bikers. A l'inici tot són pistes amb fang, basses pero no hi ha problema ja que tots els llocs amb risc com bases profundes o escletxes estan senyalitzats,  l'únic inconvenient és el fred . Després del primer avituallament el terreny comença  a empinar-se  i fem uns quants km en pujada llarga........purs Monegros.....altre cop pista i un altre grapat de km en pujada....durs Monegros.....a partir d'aquí comença la tortura.....el CIERZO.....el vent de cara que ens va maxacant  i disminuir les energies des del km 40 fins el 90 km...després  el vam tenir de cul pero el  cos ja estava tocat.

Vam arribar, el més important, pero amb ganes de reposar i recuperar forces..... i per aixó l'organització havia preparat fideuà i hamburgueses de vedella bona, bona. Jo i en Xavi vam arribar junts, ell em va acompanyar durant la ruta i gràcies als seus ànims vaig poder millorar el temps del primer i segon any i així treure'm l'espina que tinc a dins.  L'Oriol va fer  una molt bona carrera, un temps excel·lent i en Jordi també, va disfrutar de la novetat, va superar-se i va lluitar com un bon escalenc. Després d'una bona dutxa amb aigua calenta per treure'ns el fred de dins i menjar per recuperar decidim anar tirant milles que la tornada es fa dura degut al cansament.

Les sensacions han estat bones per el bon temps que hem fet tots 4 però ho hem patit, ho hem suat i ara ja sabem que no hem de subestimar el Cierzo per molta Tramuntana que xupem.

Un cop a l'Escla a dormir  que el diumenge volíem anar a animar en Pepe i en Sebastién  que feien la mitja  i entera  marató d'Empúries respectivament.....grans esportistes i grans persones. Visca l'esport!!!

































Este sábado tuvo lugar la maratón Orbea Monegros en Sariñena (Aragón), fue mi 3era maratón, las tres finalizadas, duras y únicas, cada año tiene su historia....el primero mucho polvo, suerte de las máscaras, el segundo año la acabamos con lluvia y el tercero..... ahora os lo explico....

Salimos a las 05.30 de la Escala dirección Lleida- Fraga- Sariñena. Fuimos 3 Esquenapelats (yo, Xavi y Oriol) y  Jordi Figueras del club l'Escala-Empúries. Arrancamos a todo gas con la Vito de  Jordi y camino y manta que hay para rato. Después de unas cuántas horas de viaje...hacemos una parada para desyunar y matar el gusanillo. Casi todo el viaje llovió....sólo pensábamos ... cómo estará el terreno? mucho barro? charcos profundos? allí también llueve? todo eran hipótesis y sólo podíamos esperar a llegar para resolver el enigma. 
Durante el viaje nos sentimos acompañados .....Figueres le da al gas y avanzamos muchos coches de bikers!!! A medida que nos acercábamos el cielo empezaba a aclararse y la lluvia a disminuir hasta el punto que paró de llover.... respiramos tranquilos......pq hacer un maratón lloviendo como que no....... y de golpe...Eureka..... ya hemos llegado!!!! .... nuestra sorpresa fue....el cierzo.... un viento de norte oeste.....no tan rápido como la tramuntana pero gélido y frío, muy frío que hace poner los pezones duros y de punta a punto para sacar algún ojo.
El barro, los charcos ....tantas preocupaciones y todo esto era lo de menos. La organización nos avisó que gran parte del recorrido sería con el viento de cara...pero acostumbrados a la tramuntana pensamos que no sería para tanto pero.......ya veréis, ya!!

Aparcamos, vamos a recoger dorsales y visitamos la feria que hay dentro del recinto. Nos hacemos una foto por parejas en el  mosaico de Orbea que prepararon para luchar contra los atropellos de ciclistas. Empezamos a encontrar conocidos como Juanpe de la Escala, Teo,  Bautista con sus colegas de Anglès, 2 componentes de Impuls Medes Bike. Vamos a comer un poco mientras nos calentamos dentro del coche y aprovechamos para hacer una siesta de 10 minutos. Preparamos las máquinas pensando que vamos sobrados de tiempo....nuestra salida era a las 13.30 y cuando vamos , yo y en Xavi, nos encontramos una cola interminable y tuvimos que colocarnos casi en el culo de todo. Oriol tenía derecho a cajón puesto que el año anterior hizo buena posición al igual que los que tenían Orbeas. En Jordi hacía la marcha corta y salía más tarde, a las 3 de la tarde. Eso de corta es un decir puesto que son 77 km puros y duros. 

Oriol sale disparado y yo y  Xavi vamos remontando posiciones para hacernos un lugar y no ir tan apretados puesto que la marcha larga de 115km participaban casi 4000 bikers. Al inicio todo son pistas con barro, charcos pero no hay problema puesto que todos los lugares con riesgo comocharcos profundos o rendijas están señalizados, el único inconveniente es el frío. Después del primero avituallamiento el terreno empieza a empinarse y hacemos unos cuántos km en subida larga........puros Monegros.....otra vez pista y otro puñado de km en subida....duros Monegros.....a partir de aquí empieza la tortura.....el CIERZO.....el viento de cara que nos va machacando y disminuir las energías desde el km 40 hasta el 90 km...después lo tuvimos de culo pero el cuerpo ya estaba tocado. 

Llegamos, lo más importante, pero con ganas de reponer y recuperar fuerzas..... y por eso la organización había preparado fideua y hamburguesas de ternera buena, buena. Yo y  Xavi llegamos juntos, él me acompañó durante la ruta y gracias a sus ánimos pude mejorar el tiempo del primero y segundo año y así sacarme la espina que tengo dentro. Oriol hizo una muy buena carrera, un tiempo excelente y  Jordi también, disfrutó de la novedad, se superó y luchó como un buen escalenc. Después de una buena ducha con agua caliente para sacarnos el frío de dentro y comer para recuperar decidimos ir echando millas que el retorno se hace duro debido  al cansancio. 

Las sensaciones han sido buenas por el buen tiempo que hemos hecho los 4 pero lo hemos sufrido, lo hemos sudado y ahora ya sabemos que no tenemos que subestimar el Cierzo por mucha Tramuntana que chupamos.

Un golpe en casa  a dormir que el domingo queríamos ir a animar a Pepe y Sebastién que hacían la media y entera maratón de Empúries respectivamente.....grandes deportistas y grandes personas. Viva el deporte!!!

dimecres, 17 d’abril de 2013

LA PORTALS 2013 LA MEVA PRIMERA I NO SERA LA ULTIMA!!!

Aquest passat diumenge vaig assistir a la IV edició de la Portals 2013. Vaig anar sense cap altre component de l'equip ja que ells  van anar a fer els Ports del Montseny i com sempre han donat la talla, quins campions. Van disfrutar molt  i van tenir molt bones sensacions de resistència.  Jo vaig anar a Collbató amb 2 únics objectiu: disfrutar de la marxa i finalitzar en bones condicions.  Vam llevar-nos encara de nit i que us haig de dir....aquella hora no hi ha gana,  per tan,  vam marxar de casa sense menjar res. A mig camí ens vam aturar a esmorzar i sense adonar-nos  ja érem a Collbató. Vaig ser dels primers en recollir el dorsal amb mallot de regal, tot un detallas. 
 Aquest any, per tal de fer una sortida sense taps, l'organització va decidir fer una arrencada en calaixos..... si ho hagués sabut abans  hagués anat a buscar una bona posició pero bé,  podria dir que vaig sortir entre el 5è o 6è calaix de corredors. La sortida va ser dinàmica..... vaig sortir apretant una mica per poder-me fer un lloc i seguidament vaig anar dosificant l'energia ja que  m'esperaven km i km de btt per les terres de Montserrat. 
Gairebé tota la marxa és pista en un terreny sec. Els organitzadors van anunciar que aquest any al final de la marxa hi hauria una petita dificultat. Després dels 62 km el que ve menys de gust és una dificultat pero orgullós de mi mateix ...vaig superar sense problemes la mega pujada de pedrots que ens esperava de regal final...quines postres!!! Tot el circuit va ser molt ordenat i net, molt ben marcat i gràcies als calaixos no vaig patir taps.
 Crec que vaig tenir una carrera impecable.... vaig superar les meves expectatives ja que pensava que  acabaria perjudicat, fos i vaig arribar eufòric.... el secret?.... anar sol...sense presions, sense referents.... al meu rotllo.....anar sol és una bona ocasió, crec que la millor, per retrobar-se un mateix, jo i la bici, jo i el meu ritme,  jo i el meu nivell, i recomano a tothom assistir alguna marxa sol... per avaluar-se un mateix, sense comparacions amb companys d'equip o d'altres, coneguts o desconeguts,  jo i només jo, és una bona manera per anar al TEU ritme....... aixi no cremes gasoil i en tens per tota la tirada, llarga o curta, amb dificultat o sense, simplement em vaig sentir lliure....... i aixó m'ha anat molt bé... ha estat un entrenament i una bona injecció d'autoestima. M'he valorat i puc, puc en tot, puc en tots els reptes que em proposi,  tinc resistència, tècnica, passió....què més vull?  no haig de demostrar res a ningú... només a mi mateix i gràcies a la Portals ho he fet aixó sí, sempre i quan vagi al meu ritme. Encara no han sortit les classificacions pero crec que he acabat en bona posició. Bones sensacions, em sento un  heman i ara toca preparar-me per els reptes que em queden, que no són poca cosa:  QH'13, Terra de Remences, Monegros....tela nanos..... to be continued!!!






























LA BIBLIOTECA...cronicas y fotos antiguas

El botón que no hace nada El botón que no hace nada

visca CATALUNYA!!!

visca CATALUNYA!!!