EL MEU CLUB



CLUB CICLISTA ESQUENAPELATS L'ESCALA – LAS DUNAS c.c.esquenapelatsescala @gmail.com

Seguidores

dimarts, 2 d’octubre de 2012

CRONICA DE LA SELENIKA 2012.....

Començo la crònica tard ja que  ahir estava cansat i necessitava recuperar-me.
Ens llevem a les 3:30 del matí, poca conya, i amb els ulls encara mig tancats carreguem  les màquines i a les 4:30 sortim 2 cotxes direcció Navarcles. Durant el camí que dóna per xerrar i xerrar ja m'adono que tots tenim moltes ganes i  il·lusió de fer la nostra primera  Selènika. A les 7 ens plantem a Navarcles i el pàrquing ja començava a quedar ple, molta gent amb trempera matinera de btt pur i dur. Aparquem i ens dirigim a recollir els dorsals i prenem un  cafè i coca que ens ofereix l'organització, aquella hora entrava de conya i és d'agrair  Un cop esmorzats anem a descarregar les màquines i ens preparem durant una estona. A les 8 ens dirigim a la sortida i com que arribem justos de temps quedem col·locats bastant lluny de la línia de sortida. Petard i som-hi a pedalar que n'hi ha per rato. Fins el primer avituallament anem lents  però tot i així anem passant ciclistes, alguns es paraven pel fang, d'altres portaven un ritme més suau i d'altres problemes tècnics.  L'Oriol i en Xavi es comencen a escapar, agafen un ritme massa alt per mi i em recordo que aquí hi ha teca per estona i prefereixo anar a un ritme més personal i no forçar en cap moment dels 94 km que ens esperen. El meu ritme és bo i vaig passant gent en tot moment. D'ençà uns km  he perdut en Xavi i l'Oriol que van per davant i en Robert i en Pepe que els tinc pel darrera. Des d'aquest moment vaig sol agafant el meu ritme, un ritme constant, ni ràpid ni lent. Em proposo acabar la meva primera Selènika però no a qualsevol  preu, sé els meus límits i per aquest motiu em mentalitzo  en seguir sempre un ritme adequat al meu entrenament. Al km 30 recarrego aigua i menjo un plàtan i  una galeta de xocolata. Continuo i començo a fer la primera pujada que  dura uns 12km amb un 10% de inclinació, li diuen la pujada del "cementiri", suposo que el nom li ve dels cadàvers que es queden pel camí. La part final  li diuen "el caganer", algun petarrot de tant apretar es deu escapar....  amb aquests noms us podeu fer una idea del  nivell. Al km 40  trobem el segon avituallament  on torno a recarregar el bidó i menjo més plàtan i alguna figa seca, aquí també  prenc un gel que  portava per alliberar-me del cansament, aquest punt ja començo a notar que les cames em fan figa i no per les que m'he menjat. Segueixo a ritme fort, el següent avituallament està a 12 km on pugem pel coll de Vailets, els puja i baixa son constants, penso que  he fet moltes btts però la Selènika és dura de collons. En aquest punt el quilometratge es nota físicament, l'esquena carregada, gana, cansament però les cames em responen bé, encara falten 43km seguits fins arribar a Monistrol de Calders on hi ha  l'últim avituallament, he superat pujades d'entre  9 i11%  i  al kilòmetre 80 arribo a l'últim avituallament i  només em queda una última pujada de 8km d'un 8%  i ho reconec, en aquest punt les cames ja es comencen a queixar. Enfilo la   recta final a meta amb un temps de 6:48  orgullós, considero que he fet un molt bon temps i si no proveu de fer-la vosaltres jejeje.......vull felicitar a  l'Oriol i en Xavi pel seu gran paper i en  Pepe i Robert per acabar la seva primera Selenika amb dos cullons.......gasss ...............els esquenapelats anem sumant reptes!!!!

LA BIBLIOTECA...cronicas y fotos antiguas

El botón que no hace nada El botón que no hace nada

visca CATALUNYA!!!

visca CATALUNYA!!!